CIBERACTIVISMO

Jump to Comments

Aquesta entrada tracta d’un dels principals creadors de “material sensible” (conjunt d’instruments audiovisuals concebuts, creats i emprats amb la finalitat d’emocionar i sensibilitzar el públic a qui va dirigit).

ConsumeHastaMorir.org és “una reflexió sobre la societat de consum en la que vivim, utilitzant un dels seus propis instruments, la publicitat, per a mostrar fins a quin punt es pot morir consumint”. Així es defineix en la seua pròpia pàgina web aquest projecte, nascut el 2002 dintre de l’associació Ecologistas en Acción, una confederació d’àmbit estatal fruit de la unificació, el 1998, de més de 300 grups ecologistes.
Així doncs, es tracta de crear una campanya de sensibilització amb les mateixes ferramentes d’aquells que indueixen al consum exacerbat: la publicitat, o la contrapublicitat, com ells l’anomenen.

No obstant, la seua iniciativa no parteix d’una idea utòpica, ja que ells estan d’acord en que “el consum és, evidentment, inevitable, doncs en la societat en la que ens trobem tenim una sèrie de necessitats que, en la seua major part, no podem satisfer sense entrar en el circuit comercial que porta funcionant segles (…). Ni tan sols una vida natural de subsistència, cultivant i criant allò necessari per a viure està exempta de cert nivell de dependència de l’entramat comercial.” El que sí que critiquen és que en els darrers temps el sistema comercial, més que res en l’anomenada societat capitalista occidental, es troba en una fase de desenvolupament tan gran que es converteix, molt a sovint, en una obsessió per vendre i consumir i, en molts casos, amb una competència brutal entre empreses i un creixement desproporcionat de les diferències entre països desenvolupats (consumidors i explotadors de recursos) i els que estan “en vies de desenvolupament” (productors i explotats).

Consideren que la publicitat s’encarrega de “mostrar-nos una realitat deformada, intentant que el ciutadà consumisca sense límits, tot tipus de productes, sense reflexionar en els possibles impactes o perjudicis que poden causar-li a la resta de persones o al medi ambient: el ciutadà feliç, des de xiquet fins al final dels seus dies ha de consumir tot tipus de productes”.

Així, passem del consum al consumisme, és a dir, a la disbauxa per comprar béns i serveis que, en molts casos, s’acumulen sense una utilitat concreta ni molt menys necessitat per part de l’usuari, però que se’ns venen amb la finalitat d’aconseguir “eixa felicitat i confort anhelats”. Però, com ja he dit a dalt, aquesta dinàmica porta lligat un deteriorament dels medis en que vivim, un esgotament de recursos i l’explotació de persones.

El projecte ConsumeHastaMorir empra la contrapublicitat com a ferramenta per a difondre eixes problemàtiques socials i promoure un comportament més crític front al consum i els mitjans de comunicació. Eixos contraanuncis poden ser tant en format audiovisual (videoanuncis), com simples cartells, i els temes que toquen són, per exemple, alimentació, clàssics de l’art, moda, medi ambient, nadals, grans superfícies, drets humans, educació, energia i mitjans de comunicació, entre d’altres.

Com podeu pensar, la forma de donar a conèixer les seues campanyes és la xarxa Internet, ja que ho diu el propi nom de ConsumeHastaMorir.org, i també el fet de que estiguem parlant d’ells en un blog de ciberactivisme. De totes formes, explicaré més detalladament el funcionament d’aquest projecte…Però serà ja en la propera entrada.