CIBERACTIVISMO

Jump to Comments

Com hem vist en l’anterior entrada, per als activistes del Moviment Zeitgeist és molt important la comunicació. D’aquesta forma, enumeren una sèrie de recomanacions per a difondre consciència, entre d’altres:

– Escriu thevenusproject.com i thezeitgeistmovement.com allà on pugues a Internet.

– Crea els teus propis vídeos a Youtube promocionant tant el Moviment com la idea d’una economia basada en recursos.

– Descarrega’t els documentals de Zeitgeist i presenta’ls als teus coneguts, fes-los d’accés públic (per exemple, quan es llençà al públic la segona entrega, Addendum, era habitual rebre un e-mail amb un enllaç a la pel·lícula, que només deia «mira’l i difon-lo»).

– Distribueix la guia orientativa en paper o format digital.

– Exposa públicament la corrupció del nostre sistema actual.

– Recorda que el 15 de març de cada any és el «Dia Zeitgeist» i convoca un «esdeveniment» a la teua àrea (eixe dia, el moviment organitza actes locals per compartir experiències i informació amb les persones que hie estiguen interessades. És, doncs, l’única data en que es treballa de manera «física»).

A més, cal dir que el Moviment facilita la interacció entre els seus membres amb l’aplicació «Chatea con el movimiento», la xarxa social «zeitgeist España», diversos fòrums a totes les comunitats autònomes espanyoles (tot açò referit al cas espanyol) i una pàgina a Facebook, la xarxa social per excel·lència.

Per anar concloent aquesta entrada, em fixaré en el final dels tres documents citats: la guia orientativa, Zeitgeist i Zeitgeist: Addendum. És ací on trobem la nota més optimista d’aquest moviment, la claror enmig dels núvols.

“Hem passat dels senyals de fum al telèfon, i d’aquest al correu electrònic enviat pràcticament a la velocitat de la llum. Tot el que alguna volta fou considerat impossible s’ha tornat gradualment possible. Els “experts” digueren als germans Wright que era impossible volar… fa uns anys les persones que parlaven d’anar a la Lluna eren anomenades “llunàtiques”… Assumir que alguna cosa és impossible en aquest món és un defecte de creativitat.

Si 120.000 persones s’uniren per construir una bomba nuclear, no hi ha cap raó per la que no puguem unir-nos i emprar l’enginy humà per arribar a metes socials increïbles per a la millora de la humanitat. És hora de que despleguem les nostres “Armes de Creació Massiva” (ACMs) sobre el món. És hora d’assumir la responsabilitat per l’altre i per nosaltres mateixos. Tenim el coneixement, els mitjans i la iniciativa per dissenyar una nova arquitectura social que pot crear un món del que realment gaudim i en el que puguem florir.

De manera molt simple, és temps de florir” (Guia activista orientativa)

“La vida és només un passeig, i podem canviar-lo quan vulguem. És només una decisió. Sense esforç, sense treball, estalvis… Només una decisió ara mateix, entre por i amor. La revolució és ara” (Zeitgeist)

“Hem de prendre una acció estratègica (…) Hem de deixar de recolzar el sistema (…) Depèn de tu, de ningú més. No hi ha mestres, ni alumnes, ni gurus, ni servidors. Ets infinit! Per a que ho entengues, es tracta de transformar el que hi ha” (Així conclou Zeitgeist: Addendum, amb unes imatges de Krishnamurti apel•lant a la responsabilitat de cadascú davant l’estat del món).

Així, el que més em sorprèn de la filosofia d’aquest moviment, és que tot i que es manifesta d’una forma molt crítica i negativa vers el sistema i la societat actual mundial, mostren un punt de vista quasi utòpic a l’hora de plantejar les solucions, insistint sobretot en el canvi personal com a inici del “gran” canvi social. No obstant, no passa res per intentar-ho, no? Com ja es digué en maig del 63: “Soyez réalistes, demandez l’impossible”. I alguna cosa van aconseguir en eixes mobilitzacions, tot i que encara no existia el ciberactivisme…